Efímera letargia

"El crepúscle de la desaparició ho banya tot amb la màgia de la nostàlgia"

Milan Kundera

Purament professional. Sense límits una eternitat. Vorejar els teus llavis. La teva mà. Tancar els ulls en cada abraçada. Un petó més al coll. Vertigen. Cada paraula més suau, cada mot més ple de sentit. Viure en l'angoixa permanent de l'espera. Esperar, i trobar l'essència. Patiment dolç, esperança llarga. Purament professional. Els nostres instants, però, no negaràs, eren prou nostres. Tan nostres com per arribar a desvincular-nos de les nostres identitats, tan nostres com per arribar a no ésser el que érem. Forjar un present, oblidar un passat. Un futur idealitzat. Un "mai et deixaré", un "amb mi sent-te sempre acompanyat". Remasteritzats vàrem sortir de nostres rutines. Embolcallats de cotó.

"Tots dos" significava que res ens podria deturar. Vam oferir-nos a córrer destí enllà. Mirades. Somiàrem desperts, jugàrem plegats. Despertar-se amb el teu rostre al davant. Obrir els ulls i renéixer de les cendres per alçar un vol exasperat. Observar l'infinit, l'horitzó eclipsant. Embriar-me de calfreds en fregar-se lentament, com si res, les nostres pells. Encendre's àrdidament. Letargia efímera. Insomni entern. Els ulls que m'incomodaven, que m'enamoraven.

Aquí em tens, per quan vulguis tornar, si vens, intenta'm trobar. A mi, el cor, fetge, estómac i altres òrgans vitals. Vísceres per netejar. M'has robat el poc que tenia. Purament professional, però, i tant, els instants tan nostres, eren prou nostres per superar formalitats. Gel convertit en aliment. Àpats metafísics. Hores coixes de sentit. Per res el temps és existit. Temps, fotut element. Necessitat infernal d'aturar el món, les agulles insistents, roents. Crema, extasia: malaltia. Ansietat reduïda al mínim comú transgressor. Sense ànim de lucre, relació lúdica, la nostra. Divertit mentre durà? Sense necessitat de millorar. Pesticides, verins intravenosos, agulles oxidades clavades a l'aorta, injectant líquids estupefaents que deixen en estat de xoc sentiments demolidors. Tu i jo, el no-res. Moments perduts en el temps. Rellotge sense segons veritables. Amors penitents. El teu amor inexistent.